El projecte surt de la idea de reformar la casa traspassant part del programa de planta primera cap a planta baixa.

En un exercici d’optimització espacial, es va decidir prescindir d’una porció del garatge, alliberant així una àrea valuosa que es va integrar al pati, creant un ambient més fluid i connectat entre la zona de dia i l’exterior. Aquesta decisió, a més d’aportar més amplitud, va fomentar la convivència i el gaudi de l’aire lliure.

Tanmateix, la destinació tenia altres plans. Una reculada o nova alineació de carrer va obligar a replantejar el projecte inicial. La casa, tal com estava concebuda, perdria gairebé 50 m² entre la planta baixa i la primera. Davant d’aquest imprevist, els propietaris, lluny de desanimar-se, van decidir convertir-lo en una oportunitat.

Amb enginy i creativitat, es va optar per recuperar part de la superfície perduda mitjançant una ampliació a la segona planta. Aquesta solució va permetre conservar els quatre dormitoris dobles i les vuit places originals, mantenint l’essència familiar de l’habitatge.

L’ampliació, a més de compensar la pèrdua d’espai, va oferir la possibilitat de crear un nou ambient, un espai versàtil que es podia adaptar a diferents necessitats: una sala de jocs per als més petits, un estudi per al treball a casa o una zona de relaxament per gaudir de la lectura o un bon cafè.

D’aquesta manera, l’habitatge es va transformar en un organisme viu, en constant evolució, adaptant-se a les necessitats i circumstàncies dels seus habitants. Un exemple de com l’arquitectura pot ser no només un refugi, sinó també un reflex de la capacitat de resiliència i la visió de futur dels que hi habiten.